26/05/2022
Braina destaca "el diàleg i el consens" per a elaborar el document que concreta el paper i funcions en l'organisme autònom
Àudio d'Omar Braina
El ple de l'Ajuntament de Castelló ha aprovat hui els nous estatuts del Patronat Municipal de Festes per majoria, amb els vots a favor de l"Acord de Fadrell (PSPV, Compromís i Podem-EUPV), el PP, Ciutadans i Vox en contra i l'abstenció de la regidora no adscrita. La nova normativa, que s'ha aprovat de manera definitiva després de la resolució d'al·legacions, adapta la configuració de l'organisme autònom a la realitat social i normativa actual, aclarint i concretant el paper i funcions dels diferents òrgans d'aquest, i corregint algunes disfuncions en el seu funcionament.
"Són uns estatuts necessaris, que naixen del diàleg i del consens, ja que compten amb un ampli suport i suport dins del món de la festa i han passat un procés d'exposició pública durant el qual s'han pogut presentar les al·legacions que s'han considerat, i que han sigut de sis al·legants en concret. És un document adaptat a la legislació actual que regula el funcionament intern del Patronat de Festes i que supleix les mancances del text anterior", ha explicat el regidor de Festes, Omar Braina.
Els nous estatuts substitueixen als aprovats pel ple del 27 de juliol de 2012, i corregits mitjançant acord de data 24 de gener de 2013. Es componen de dos llibres. El Llibre I regula de manera homogènia els tres organismes autònoms que actualment depenen de l'Ajuntament (Festes, Esports i Turisme) i inclou la regulació de les disposicions generals que emmarquen tota la regulació de l'activitat del patronat, el règim de govern i administració del mateix i el règim jurídic. El Llibre II se centra en aquelles qüestions que, per tractar-se d'especialitats pròpies de l'àmbit de les festes de la ciutat, i per tant resulten peculiars respecte de la resta d'organismes autònoms municipals.
En aquest segon llibre es regula la composició de l'assemblea com a òrgan deliberant de naturalesa participativa i consultiva. I també s'articula la Junta de Festes com un òrgan de col·laboració als òrgans de govern i administració del patronat que actua sota la direcció de la presidència del patronat, qui assumirà, a més, la seua presidència, equiparant-se d'aquesta manera al model d'altres ciutats com València.
Sobre la base d'aquests nous estatuts, la Junta de Festes estarà composta per les persones que designe la presidència del patronat, sense que el seu número puga excedir de trenta persones (amb els estatuts anteriors eren 25). Els membres seran nomenats entre persones de reconegut prestigi, competència i trajectòria en l'àmbit de les festes d'entre les propostes realitzades des dels diferents col·lectius festers i es procurarà en la seua composició la paritat efectiva així com la participació proporcionada dels col·lectius, entitats i sectors representatius del món de la festa. A més, es podran designar entre els seus membres, un o diversos coordinadors a l'efecte d'ordenar el funcionament de la Junta de Festes (desapareixen així els dos equips anteriors denominats de gestió i de col·laboració). Així mateix, es podran designar delegats que s'encarreguen d'un àmbit concret de l'activitat de la junta.
D'altra banda, també es dedica un apartat a la participació de les festes, que regula el règim jurídic de les relacions entre el patronat i les associacions i col·lectius i que pretén reconéixer el protagonisme i el paper que han adquirit els diferents estaments que coadjuden a la realització de les festes. Així mateix, es reconeix la importància de la Federació Gestora de Gaiates i la Federació de Colles. Dins d'aquest títol, destaca la regulació de les gaiates, com a element diferenciador, exclusiu i representatiu de les festes de la ciutat i donada la seua importància en el desenvolupament de les festes i la seua promoció. També es recull la representació oficial de les festes i la regulació de la indumentària, el protocol i els honors i distincions.
