02/02/2022
És la primera ciutat que més ha millorat la qualitat de l'aire en la seua categoria i la tercera de les 80 ciutats més poblades d'España
Castelló és la ciutat que més ha reduït els seus nivells de contaminació l'últim any, d'entre les ciutats de 100.000 a 250.000 habitants; i la tercera ciutat que més ha millorat en qualitat de l'aire. Són les principals conclusions respecte a Castelló de l'últim estudi publicat per l'Observatori de la Sostenibilitat, que recopila i analitza la qualitat de l'aire en 2021 en les 80 ciutats més poblades d'Espanya a partir de la informació de l'Agència Europea de Medi Ambient.
L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat les conclusions d'aquest estudi juntament amb el regidor de Mobilitat Sostenible, Jorge Ribes, i l'edil de Transició Ecològica, Fernando Navarro, posant en valor el treball realitzat per l'Ajuntament que ha servit per a reduir els nivells de contaminació a la ciutat. "Des de l'equip de govern prioritzem mesures que impliquen una disminució dels nivells d'emissions a curt, mitjà i llarg termini, que repercutisquen en una millora de la qualitat de l'aire i directament en la salut i en la qualitat de vida de les persones", ha explicat Marco. "Prioritzem la necessitat de reduir el trànsit rodat, recuperar espai públic per a les persones i impulsar una mobilitat sostenible i saludable", ha destacat la primera *edila.
Per a obtindre els resultats de l'estudi d'àmbit nacional, s'ha analitzat l'evolució de tres contaminants clau a les ciutats: el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules PM10 i PM2,5. En el cas de Castelló, l'estudi se centra en els nivells de diòxid de nitrogen, que és un dels principals contaminants de les ciutats que es produeix a conseqüència del trànsit rodat. Així, segons l'Observatori de la Sostenibilitat, Castelló ha reduït un 25% els nivells de contaminació (de diòxid de nitrogen) en l'últim any, situant-se en una mitjana de 17,8, quan la mitjana nacional en 2021 és de 19,7. És la primera ciutat d'entre 100.000 i 250.000 habitants que més ha millorat els seus nivells de contaminació, per davant de ciutats com Donostia, Granada, Cartagena o Logroño. En el ránking nacional, d'entre les 80 ciutats més poblades que més han millorat la qualitat de l'aire en 2021, Castelló ocupa el tercer lloc, per davant de València, Alacant o Palma de Mallorca; i només per darrere de Múrcia i Gandia.
L'alcaldessa ha destacat també que els nivells mitjans de contaminació en 2021 són similars a la mitjana de 2020, quan es va produir el confinament per la covid-19, cosa que significa que "les ciutats han estat treballant i continuem treballant en inversions i en l'impuls de polítiques que redueixen la contaminació". Les dades globals de l'estudi indiquen que la mitjana nacional de concentració de diòxid de nitrogen (NO2) a les ciutats en 2021 va ser de 19,7, igual que en 2020, mentre que en 2019 va ser de 25,4; en 2018, de 26,7; i en 2017, de 29,4.
D'altra banda, Marco també ha ressaltat projectes que tenen en compte i prioritzen la reducció d'emissions i permeten a Castelló avançar cap a una economia baixa en carboni de la mà de la inversió europea. Entre altres, cal destacar la substitució amb tecnologia led de l'enllumenat públic, el corredor verd ciclopeatonal en el Camí la Plana, la renovació de la flota municipal de vehicles, la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, l'ampliació de la xarxa ciclable fins a aconseguir els 100 quilòmetres de carrils bici o la millora de la mobilitat per als vianants i ciclista de l'avinguda Lledó. A més, s'han sol·licitat fons europeus per a la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en el centre, que també comporta accions que redueixen les emissions i es contempla en la llei estatal de canvi climàtic.
El regidor de Mobilitat Sostenible, per part seua, ha posat en valor "la importància de ser referents a nivell nacional en la millora de la qualitat de l'aire i d'apostar per ciutats més amables". "És una aposta valenta per unes polítiques que tenen una conseqüència directa en el dia a dia de les persones com estem veient i demostren que hi ha un canvi en els hàbits de la ciutadania, que prioritzen l'espai de convivència ciutadana i la mobilitat sostenible", ha apuntat Ribes. En aquesta línia, ha destacat accions com el desenvolupament de carrils bici o la millora d"entorns escolars, a més de la iniciativa de Castelló Conviu, que incideix en la importància de compartir l'espai públic, que es convisca a la ciutat de forma més respectuosa, amable, sostenible, segura i saludable.
El regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro, ha afegit que, segons dades del Pla de Millora de Qualitat de l'Aire de la Zona del Penyagolosa Millars de la Generalitat, "les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) han disminuït un 39% des de 2008 a 2021". En 2008 se situava en els 29 micrograms per metre cúbic, estant ja per davall del màxim per llei de 40, i en 2021 van descendir a 17,8 ug/m³. "Una dada que demostra que la política de mobilitat és notable o excel·lent", ha destacat.
En partícules en suspensió (PM2), Navarro ha agregat que la disminució des de 2008 ha sigut del 8%, i aquesta contaminació es produeix pel trànsit rodat però també per la indústria ceràmica de l'entorn. En 2008 les emissions es van situar en 14ug/m³ mentre el màxim legal està en 25, i en 2021 van baixar a 12,9. En aquest cas "hi ha un aprovat, i encara que l'Ajuntament no té tanta responsabilitat respecte a la indústria ceràmica", el regidor ha defensat que hi ha marge de millora en aquest aspecte i "una mobilització de recursos públics cap a la modernització del sector tauleller".
