19/11/2021
Braina inicia una ronda de contactes amb els grups de l'oposició amb l'objectiu de recaptar el màxim consens en la seua aprovació
Els nous estatuts del Patronat Municipal de Festes de Castelló afronten l'última fase de la tramitació administrativa amb l'objectiu d'abordar-los en el Consell Rector de l'organisme autònom del pròxim mes de desembre i elevar-los posteriorment a Junta de Govern Local i a ple per a la seua aprovació. Paral·lelament, el regidor de Festes i president del patronat, Omar Braina, ja ha iniciat una ronda de contactes amb els grups municipals de l'oposició "amb l'objectiu de recaptar el màxim consens possible per a l'aprovació dels estatuts". "És responsabilitat de tots els grups polítics contribuir a adaptar i modernitzar els estatuts del Patronat Municipal de Festes", ha incidit el regidor.
Els nous estatuts substituiran als aprovats pel ple del 27 de juliol de 2012, i corregits mitjançant acord de data 24 de gener de 2013. Amb aquesta nova normativa es pretén adaptar la configuració del Patronat de Festes a la realitat social i normativa actual, aclarir i concretar el paper i funcions dels diferents òrgans del mateix i corregir algunes disfuncions en el seu funcionament. Els estatuts en els quals s'està treballant es componen de dos llibres. El Llibre I regula de manera homogènia els tres organismes autònoms que actualment depenen de l'Ajuntament (Festes, Esports i Turisme) i inclou la regulació de les disposicions generals que emmarquen tota la regulació de l'activitat del patronat, el règim de govern i administració del mateix i el règim jurídic. El Llibre II se centra en aquelles qüestions que, per tractar-se d'especialitats pròpies de l'àmbit de les festes de la ciutat, i per tant resulten peculiars respecte de la resta d'organismes autònoms municipals.
En aquest segon llibre es regula la composició de l'assemblea com a òrgan deliberant de naturalesa participativa i consultiva. I també s'articula la Junta de Festes com un òrgan de col·laboració als òrgans de govern i administració del patronat que actua sota la direcció de la presidència del patronat, qui assumirà, a més, la seua presidència, equiparant-se d'aquesta manera al model d'altres ciutats com València.
Sobre la base d'aquests nous estatuts, la Junta de Festes estarà composta per les persones que designe la presidència del patronat, sense que el seu número puga excedir de trenta persones (amb els estatuts anteriors eren 25). Els membres seran nomenats entre persones de reconegut prestigi, competència i trajectòria en l'àmbit de les festes d'entre les propostes realitzades des dels diferents col·lectius festers; i es procurarà en la seua composició la paritat efectiva així com la participació proporcionada dels col·lectius, entitats i sectors representatius del món de la festa. A més, es podran designar entre els seus membres, un o diversos coordinadors a l'efecte d'ordenar el funcionament de la Junta de Festes (desapareixen així els dos equips anteriors denominats de gestió i de col·laboració). Així mateix, es podran designar delegats que s'encarreguen d'un àmbit concret de l'activitat de la junta.
D'altra banda, també es dedica un apartat a la participació de les festes, que regula el règim jurídic de les relacions entre el patronat i les associacions i col·lectius i que pretén reconéixer el protagonisme i el paper que han adquirit els diferents estaments que coajuden a la realització de les festes. Així mateix, es reconeix la importància de la Federació Gestora de Gaiates i la Federació de Colles. Dins d'aquest títol, destaca la regulació de les gaiates, com a element diferenciador, exclusiu i representatiu de les festes de la ciutat i donada la seua importància en el desenvolupament de les festes i la seua promoció. També es recull la representació oficial de les festes i la regulació de la indumentària, el protocol i els honors i distincions.
